Paella Xef
Equip de Paella Xef
Idea original: | Lluís Albert |
Direcció artística i creativa: | Lluís Albert |
Coordinació i recerca cultural: | Sebastián Prieto |
Comunicació i imatge corporativa: | Antonio Domínguez |
Promoció: | Rafa Martos |
Assessor financer: | Carlos Cerberó |
Programació i disseny: | Yuyang Wang |
Traducció: | Carlos Prieto, Yuyang Wang |
Imatge de presentació
Introducció
Aquest projecte artístic i multidisciplinari, a través d'un joc per a mòbil, cerca la possibilitat de crear un estudi de creació per difondre i normalitzar valors culturals i etnogràfics de la Comunitat Valenciana d'una manera interactiva i divertida, amb la possibilitat d'arribar a un gran nombre de persones arreu del món.
El joc tracta principalment de l'elaboració de Paelles, però aquesta tasca s'encadena amb una trama que ens portarà a conéixer les tradicions i la cultura des de l'humor, amb situacions destarifades i uns peculiars personatges, demostrant així que l'entreteniment no està renyit amb l'aprenentatge.
Descripció
El videojoc ens presenta un món caricaturitzat en clau d’humor, en jugar al joc simulem a la protagonista principal Lili, és una jove que amb els consells d’una iaia (que apareix a manera de tutorial), va aprenent a resoldre les tasques bàsiques per cuinar paelles en el paeller, en el transcurs del joc va adquirint el vestit de fallera i els seus complements, el que l’anirà convertint en la nostra heroïna amb superpoders.
La història del joc s’estructura a través de la secció “Paella-Notícies” on els seus presentadors ens aniran mostrant els nous reptes i escenaris del joc (l’Albufera de València, el poble, el Micalet de la Seu, la platja de Calp, les Falles, La Ciutat de les Arts i les Ciències...). Paella-Notícies també compta amb curts i divertits espais documentals on ens mostren informació i curiositats relacionades amb la paella, l’etnografia i les dinàmiques del joc.
La narrativa de la història (per desenvolupar) ve determinada per situacions desgavellades unides a personatges paròdics, que la nostra heroïna haurà de resoldre amb la seua destresa culinària i l’ajuda de millores que va aconseguint en cada fase, condicionant diversos factors del joc com la paciència dels clients, la velocitat d’execució dels processos... La superació de cada escenari serà significada per un exagerat apoteosi visual i sonor, els músics cauen del cel interpretant una melodia frenètica i els personatges ho celebren de manera entusiasta, mentre l’escenari s’omple de colorit, l’apoteosi s’adapta a cada escenari prenent elements relacionats amb aquest, per exemple, en l’escenari de la Falla, aquests elements seran els focs artificials i la cremà de la Falla. A les interfases de cada escenari, la celebració en ser superades aquestes, serà més continguda i duta a terme pels clients.
Personatges
Els personatges del joc compten amb unes morfologies i característiques molt diferenciades, a la cerca de mantenir un caràcter supressiu al joc en clau còmica (per exemple, a l’escenari de la Ciutat de les Arts i les Ciències, podrien aparéixer clients amb estranyes formes debut a la manipulació genètica).
Lili, la protagonista del joc, té una morfologia estilitzada propera a referents de personatges tipus Marvel, quan adquiresca els complements per al monyo de fallera, comptarà amb l’ajuda espectral d’un rat penat que l’ajudarà a resoldre les situacions més difícils. | |
Al noticiari Paella-Notícies tenim dos personatges molt particulars i amb aptituds oposades, per una part una jove presentadora molt alegre i entusiasta amb una veu un poc infantil, i per altra un home d’aspecte carca amb una actitud negativa i veu d’ultratomba. | |
De vegades fan connexió amb un despistat reporter que es trava quan parla i oblida tot el que ha de dir. | |
Els músics, formen un bloc monolític amb moviments sincrònics, aquests són de tabal i dolçaina o de banda de música, però hi poden haver variacions com complementar els músics amb cantants d’albades a l’escenari del poble. |
Entre els clients que realitzen les comandes he ideat aquests grups a manera d’exemple i posterior desenvolupament, que pense que s’adeqüen a la dinàmica del joc.
El Saragüell, és un home major corpulent amb la vestimenta tradicional que porta als seus nebots bessons a dinar, aquests són un poc revoltosos. | |
En aquest peculiar grup de joves, ens trobem amb una xicona molt delicada d’estètica Walt Disney amb el llarguerut, un xic molt alt i prim que es mou amb gràcils moviments de Hip Hop i porta una samarreta amb els colors LGBT, acompanyat per una xica baixeta amb una morfologia quadrada i d’estètica Heavy. | |
Dues policies amb complexió atlètica i molt amables, en les celebracions per la superació de fases, es fan un bes (l’amor també està present al joc). | |
La colla de iaies, en la que es troba també un iaio, van amb xandall i es veuen molt sanes i enèrgiques. | |
Els enamorats, són una parella xica i xic, la xica va posant-li floretes al xic i el té enlluernat, en les celebracions per la superació de fases, es fan un bes. | |
Friquis de Star Wars, venen disfressats de soldats de la saga, es mouen com autòmats i resulten completament inexpressius. |
Jugabilitat
Dirigint les accions sobre la pantalla tàctil, es tracta d’atendre les comandes d’uns comensals amb poca paciència, i anar resolent les tasques (cuinar les paelles, servir begudes, cacaus i olives...) de manera eficient i en el mínim temps, per evitar l’enuig dels clients i aconseguir millor puntuació. Les tasques a resoldre aniran augmentant en quantitat i diversitat, a mesura que es van superant les fases de joc.
Imatge de l’escenari: Albufera de València
Plataformes d’ubicació del joc
L’espai d’inserció d’aquest joc seria en principi Google Play, App Store i Appgallery, ja que es tracta d’un joc dissenyat per a l’ús amb mòbil i tablet, però dintre d’una estratègia de promoció per donar-li visibilitat al joc, es farien servir espais als mitjans de comunicació, plataformes digitals, xarxes socials i distints recursos de difusió.
Perfil de persones destinatàries i idiomes
El joc s’emmarca dintre de la denominació de jocs casuals, no és un joc infantil, ja que presenta certa complexitat en les dinàmiques, però no té una franja fixa d’edat determinada i pot suportar distints nivells interpretatius, per establir una aproximació a un producte d’entreteniment existent, vindria a funcionar com “Els Simpson”.
Sobre l’àmbit geogràfic la idea és crear un joc disponible a escala global, la seua expansió s’estableix per fases i depén del Publisher, la promoció i la traducció a altres idiomes.
El joc tindrá l’opció gratuïta suportada per publicitat i l’opció de pagament (una quantitat reduïda), així i tot establir aquests aspectes es basa en estudis econòmics.
L’idioma del joc serà el Valencià (sinònim de Català), la traducció del joc a altres idiomes mantindrà les veus del joc amb subtítols, ja que el joc representa els diàlegs amb bafarades que poden ser traduídes.
Objectius del projecte
Creació d’un joc vàlid pel divertiment que contingués una expressió gràfica i sonora amb una estètica i argumentació conceptualment interessant, alhora que signifique un mitjà de difusió cultural[1] per la Comunitat Valenciana amb el seu patrimoni cultural i etnogràfic. El fet que la Paella siga un concepte molt estés, podria suposar un factor favorable perquè aquest projecte tingués una expansió a escala internacional (contant com és clar amb la resolució òptima d’aquest joc).
Alhora que el joc representa una manera de difusió cultural, també desenvoluparà a través dels personatges uns valors inclusius, mostrant una societat amable, divertida, oberta i acollidora, com ho és bona part de la societat Valenciana. En l’àmbit intern de la Comunitat Valenciana també considere interesant que el joc contribueixca a la valoració dels signes culturals pròpis.
Units a aquests factors, la creació d’una empresa que supose un espai creatiu, col·laboratiu i sostenible de desenvolupament professional, potenciant una incipient indústria de l’entreteniment i les noves tecnologies, aportant un conjunt de valors positius.
[1]Sobre la importància de la difusió cultural a través de la indústria de l’entreteniment podem referenciar un cas paradigmàtic com ho és el cas del Japó, que a través de l’anime, el manga i els videojocs, ha exportat una particular concepció del país contraposada a la realitat social d’aquest. Per una part podem considerar que aquesta imatge correspon a l’anhel de canvi expressats pels artistes creadors del país, però a la fi, ha resultat un mitjà molt influent en la imatge exterior positiva de la cultura Japonesa i també un factor de dinamització social a dintre del país.